Linalab (BCN)
Linalab és una singularitat múltiple, és conjunt i unitat, és un so solitari, una nota, una freqüència que en romandre en el temps es fa més complex, s’embulla, es torna soroll, melodia, cançó i després, silenci.
Va compondre el seu primer treball, Eclíptica, dins d’un telescopi i imitant la forma del mateix, però en comptes de superposar lents per potenciar la mirada i observar l’univers, va superposar capes sonores –enregistraments de camp, guitarres i veus – per produir textures complexes que, en sumar-se, no miren, sinó freguen l’univers. En el seu segon àlbum, Doom, intenta imaginar com sonarà la fi del món, per a això proposa quatre possibles escenaris i a cadascun li construeix minuciosament una maqueta, donant com a resultat quatre destruccions a escala, quatre petits apocalipsis sonors. En el seu més recent treball, Still Alive, cau en compte que no hi ha dia final, només dies intermedis, no hi ha apocalipsis, no hi ha destrucció èpica, només infinits re-acomodaments de partícules que originen infinites possibilitats sonores.
TORNAR